Poc a veure té ajudar a algú amb problemes de dolor o altres disfuncions en l’època dels meus inicis que en aquests temps que ens acompanyen.
Així, en aquest inicis, ja fa 20 anys, puc afirmar com a fisioterapeuta i Osteòpata que l’aspecte biomecànic de qualsevol símptoma, lesió o problema era el més habitual de veure en la pràctica clínica diària, però , la societat ha anat canviant.
Estem en la era de la informació, o desinformació, segons com ho mirem, internet, whatsapp, Facebook… tot va molt ràpid, i ha de ser immediat. L’estrès psicosocial, la falta de son i descans són pandèmics i gran culpables de tot tipus de desordres i desajustaments de la fisiología del sistema nerviós, provocant dolors i pèrdua de la salut. Llavors, les tècniques i abordatges basats només amb pensaments de biomecànica no resulten satisafactoris en molts casos.
Hem contaminat més en 50 anys que en tota l’evolució humana.
Canvis en l’indústria alimentària, amb l’introducció d’aliments hipercalòrics, plens d’additius, conservants i moltes substàncies que ni sabem encara com interaccionen entre elles.
Pesticides, excés d’antibiòtics tant en animals com en humans, l’abús de medicaments, com per exemple els antiinflamatoris i ansiolítics estan al capdavant dels més venuts per les farmacèutiques.
Alguna resposta immune, neuroendocrina, podem ja afirmar que hi haurà.
És evident que tots aquests canvis tenen un paper important en el desenvolupament de la salut i la enfermetat, i ens ajuden a entendre per què uns pateixen unes patologies, i altres unes altres, però sempre vehiculitzades pel sistema immunològic.
Tot i així el nostre cos és summament resilient i es resisteix a la vida pagant un preu en forma de símptomes que poden començar ben aviat i acabar amb una degeneració progressiva. Sabem que el Parkinson per exemple, comença ja als pocs anys de vida, i está íntimament relacionat amb el nostre microbioma, tot i que les manifestacions clíniques són tardanes.
Tal com avançaven el savis grecs, “no hi ha verí, és la dosi el que mata” i jo afegiria que també la predisposició: la genética i la seva expressió, epigenètica, condicionen també la tolerància a tal dosi.
En el món desenvolupat tenim solventats gairebé tots els desafiaments ancestrals, falta de menjar, d’aigua, el fred, el calor excessius, que ens van ajudar a ser qui som, homo sàpiens.
Està a les nostres mans pendre les decisions correctes, recuperar la fisiologia i per a que sigui així es clau la comprensió dels mecanismes d’acció al darrera de qualsevol símptoma.
D’aquesta manera el disseny d’intervenció terapèutica en aquesta consulta ha de ser sempre individualitzat, en base a la comprensió d’aquests mecanismes, psico-socio-neuro-imunològics i amb aquests pilars bàsics:
